CONEIX ROQUETES: Muntanya, ciència i tradició
Per als amants de la natura, el terme de Roquetes gaudeix d’indrets incomparables.
Muntanya
Per als amants de la natura, el terme de Roquetes gaudeix d’indrets incomparables. El port de Roquetes, situat a l’oest de la població i el massís conegut pel Port, ofereix una varietat de possibilitats, ja sigui per al simple esbarjo o per la pràctica del muntanyisme.
Els indrets més coneguts i de fàcil accés són la pujada a Caro, des d’on es pot apreciar el Delta de l’Ebre, el barranc de Regatxol i la font de cova Avellanes, indrets situats a la part alta del massís. Situant-nos al sud-oest del cim de Caro, podem gaudir del barranc de les Valls, conegut també per barranc de la Galera. A l’est, el barranc de la Caramella, i al sud-est el barranc de Covalta.
Més espectaculars i amagats se’ns presenten altres paisatges com el racó del Moro, el clot de l’Hospital, el Racó de l’Avellanar o el mateix Racó d’Aigua Donzella amb llegenda inclosa.
Hi trobem també les impressionats cingleres salvatgines que ofereixen aquests barrancs de la Caramella, Lloret i Covalta, passant per coves com la d’Ebre, Pintada i la més coneguda Cova del Vidre, situada a la capçalera del barranc de Barretes, on es trobaren restes neolítiques. No cal dir l’agradable que resulta poder-hi trobar de forma espontània el porc senglar, la cabra salvatge, l’àliga, el voltor i tants d’altres ocells i petits animals gaudint lliurement l’entorn natural que els envolta.
Garantia de l’espectacularitat, bellesa i atractiu d’aquestes muntanyes ho demostra el fet que part del massís del port està inclòs en el recorregut internacional “Senders de Gran Recorregut G.R.7“. Aquest sender, que passa solament per petits pobles, camins forestals i corriols, va des de la Plaça Major de Viena (Àustria) fins a Fredes (serralada prelitoral catalana), travessant d’aquesta forma Suïsa, França i Andorra fins arribar a Catalunya.
El mirador de Caro
Caro és el cim més alt del massís dels Ports, un mirador natural a 1441 metres d’altitud. Com molts altres cims de Catalunya, està ocupat per diverses infraestructures de telecomunicacions i és lloc de pelegrinatge d’excursionistes i població local.
L’any 2016, es va inaugurar la passarel·la i la plataforma de fusta de 70 m2, respectuosa amb l’orografia del cim, i més accessible a tothom. Des d’aquí, els visitants poden gaudir d’una magnífica vista de l’últim tram de la vall de l’Ebre i dels vessants interiors del Parc Natural dels Ports. Al costat de la nova infraestructura s’ha habilitat una plaça d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.
La Cova Avellanes
L’àrea recreativa es troba al cor dels Ports. Accedim per la sinuosa carretera del Caragol fins al Portell, on trobem un mirador sobre l’últim tram de la vall de l’Ebre. Ens endinsem en una zona completament boscosa, on la vegetació eurosiberiana pren un protagonisme especial. Aquests boscos donen el típic aspecte forestal a la zona i constitueixen l’hàbitat de moltes espècies de fauna.
Roquetes té un centre de natura a l’antiga casa forestal del paratge de Cova Avellanes. Es tracta d’un equipament municipal que havia servit de residència d’estiu d’enginyers forestals fa dècades. És un equipament amb diverses sales i serveis, destinat a fer-hi xerrades i activitats de divulgació mediambiental.
És una mostra de l’intensa explotació forestal que es va portar a terme a les zones més accessibles dels Ports. La majoria dels bosc que envolta Cova Avellanes són pinedes de pi negral i rojal. Les pinedes de pi negral són considerades un hàbitat d’interès comunitari prioritari per la UE, màxima categoria de protecció que atorga aquest organisme a un hàbitat.
Aquests boscos donen el típic aspecte forestal a la zona i constitueixen l’habitat de moltes espècies de fauna que hi troben les condicions adequades per viure-hi. Estre els especies trobem la cabra salvatge ( Capra pyrenaica subs. Hispanica), esquirols (Sciurus vulgaris) entre les capçades dels arbres. Els voltants de Cova Avellanes es un lloc interessant per l’observació d’orquídees. També es pot observar una planta carnívora i protegida, la pinguicula.
El Barranc de Lloret
Un dels millors itineraris que podem fer pels Ports. El Barranc de Lloret els seus tributaris del Pegunter, d’Orió i de Barretes, son abruptes, feréstecs i solitaris. Envoltats d’alts espadats, solcats per pregones gorges, curulls de balmes i formacions geològiques capricioses. El pi i el boix creixen arreu, especialment a les fondalades. Allí, en les fondàries més frescals, on la solitud i salvatgia de l’entorn son abassegadores, s’hi arreceren estols d’ocells delectant-nos amb la seva cantarella.
Gaudir d’aquest entorn no és fàcil. És tant impressionat com exigent. Un continu puja i baixa trencacames. Les senderes poc definides i l’exuberant sotabosc s’encarrega d’amagar-les. Escarrissons, boscos, formacions inimaginables, bufadors… una de les rutes més impressionants dels Ports.
Una de les rutes més senzilles és la ruta del Racó del Moro que finalitza en un gorg preciós d’aigües cristal·lines i Cova Pintada una de les coves més impressionats de dimensions considerables, caiguda d’aigua, estalactites, estalagmites i una gran varietat cromàtica que dona lloc al seu nom.
Ciència
L’Observatori de l’Ebre fundat el 1904 per la Companyia de Jesús per tal d’estudiar les relacions Sol-Terra, l’Observatori de l’Ebre és una fundació sense afany de lucre que ha estat associada o coordinada amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des del començament d’aquest organisme, i ha mantingut una estreta col·laboració amb l’Institut Nacional de Meteorologia des del 1920, i posteriorment amb altres institucions, com l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial o l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Pertany també a la Universitat Ramon Llull com a Institut Universitari.
L’Observatori organitza diverses activitats de divulgació científica, com les visites guiades, on es pot gaudir d’un entorn privilegiat mentre es descobreixen els diferents pavellons del centre, els seus intruments i la investigació que s’hi fa, observacions astronòmiques, cursos i xerrades.
Tradició
En el vessant tradicional les festes més rellevants de Roquetes són les de Sant Antoni (17 de gener), la del 14 d’Abril, actes diversos en commemoració de la independència de Roquetes I’any 1850, la Festa del Solstici d’estiu i Foguera de Sant Joan (23 de juny) i la de la Capella del Carme (16 de juliol). La primera setmana de juliol es celebren les Festes Majors. La Raval de Cristo té la seva festa major a principi d’agost i la Raval Nova la celebra per Sant Miquel (29 de setembre).
L’últim cap de setmana d’agost es celebra el Tradicionàrius de les Terres de I’Ebre, punt de trobada de destacats grups de música tradicional dels Països Catalans, al festival es reviu i es dóna difusió a la cultura, costums i gastronomia de les Terres de I’Ebre. Val a dir que any rera any es va guanyant en participació i qualitat.
Trobareu més informació i activitats a: Roquetes Turisme