El passat 9 de novembre es va dur a terme la “jornada de participació ciutadana” en la qual el poble de Catalunya va poder votar en funció de les preguntes que s’havien establert en el pacte institucional entre les forces polítiques catalanes de CiU, ERC, ICV i la CUP. Unes preguntes que anaven, del Si-Si a què Catalunya esdevingui un Estat i que aquest sigui independent, al No, passant pel Si-No.
I és evident que desprès d’una jornada d’aquesta importància i tenint en compte tots els impediments, negacions, prohibicions i amenaces que prèviament s’havien propagat des de les més altes instàncies polítiques i judicials de l’estat espanyol, cal fer-ne una valoració molt positiva. En tot cas aquesta és la meva valoració.
En primer lloc voldria destacar els excel·lents resultats que si van donar. Va ser una jornada històrica en el que el vot a la independència de Catalunya (Si-Si) va superar les millors previsions. Un 80,8% a Catalunya, el 85,2% a les Terres de l’Ebre, i el 83,92% a Roquetes. I respecte a aquestes dades voldria destacar el percentatge dut a terme a les Terres de l’Ebre en el qual es supera en cinc punts la mitjana de Catalunya. Si algú havia posat mai en dubte la catalanitat d’aquestes terres haurà de rectificar.
També vull fer referència al salt qualitatiu que ha fet la gent per tal de decidir el seu futur. S’ha tingut la valentia per “desobeir” l’estat i els seus màxims representants: Govern espanyol, Consejo de Estado i Tribunal Constitucional. No es va fer cas a les prohibicions i amenaces dels partits majoritaris de l’estat com són el PP, PSOE i UPyD. Es va contrarestar la bel·ligerància del Partit Popular, Ciutadans i altres grups d’extrema dreta a Catalunya, amb una jornada alegre i participativa. Es va superar la campanya de la por amb la il·lusió d’un futur millor. I tot això, amb tots els mitjans de comunicació espanyols, i alguns de catalans, fen campanya contra la consulta primer, i el procés de participació ciutadana desprès. Va estar, en definitiva, una jornada sense cap problema ni incidència, festiu i altament emotiu, on un cop més, i com ja es va fer amb la “Via catalana” i la “V” a Barcelona, es va donar una mostra de civisme democràtic impecable.
Respecte a la participació en el procés participatiu, i de la qual les forces polítiques unionistes en fan bandera per a restar importància a l’èxit obtingut, és evident que s’ha de millorar. Però tampoc podem oblidar la influència que ha tingut en la disminució de la participació la campanya de tot un estat contra la ciutadania del nostre país, el canvi de lloc de les meses de votació i la reducció de punts que habitualment s’utilitzen per poder exercir el dret democràtic de votar. I tot i així, s’ha superat el resultat de les últimes eleccions al Parlament europeu.
Però ja hem passat el 9N, i ara cal treballar intensament per tal de fer efectiva la voluntat majoritària de totes aquelles persones que, amb el seu vot, volen un futur millor per al nostre país, i que des del meu punt de vista passa per: Eleccions plebiscitàries amb un mínim programa comú per a què la ciutadania pugui decidir de manera definitiva si vol constituir-se, o no, en un nou estat d’Europa. Govern de concentració per a la transició nacional. Referèndum sobre la nova constitució. I República catalana.
Paco Gas Alcalde de Roquetes
