Roquetes és, avui en dia, un municipi prou conegut arreu de Catalunya. L’observatori de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports són els seus principals actius turístics, per això cal potenciar-los i donar-los a conèixer encara més.
I dic això perquè, a banda de la feina que es fa des de l’Ajuntament per donar publicitat a aquells racons, paisatges, edificis o centres científics del nostre terme que són de rellevància, hem rebut amb els braços oberts una excel·lent projecció de Roquetes: el cupó de l’ONCE. Una manera efectiva de difondre la imatge i la informació de Roquetes, ja que gairebé vuit milions de cupons amb l’edifici del nostre ajuntament i dades sobre el municipi hauran circulat per tot l’Estat espanyol el passat mes de gener. Aquesta és una iniciativa de l’Organització Nacional de Cecs per il·lustrar els cupons del seu sorteig diari; una deferència vers Roquetes que tant jo com la resta de l’equip de govern agraïm sincerament, i crec que no m’equivoco si dic que vosaltres, la ciutadania, també l’heu valorada molt positivament.
D’altra banda, vareu rebre també el calendari municipal del 2011; una altra iniciativa promocional que, en aquest cas, sí que edita el propi Ajuntament des de l’àrea de Turisme. És aquesta una altra mena de publicitat de Roquetes, per a un cercle d’habitants no tan ampli com la de l’ONCE, però no per això menys efectiva. Imatges de detall, indrets naturals nostres i tradició s’apleguen en dotze fotografies; dotze mesos i dotze imatges que, a més de donar-nos a conèixer als forans, serveixen també per recordar tot allò que som i que tenim, per sentir-nos-en orgullosos cada vegada que fem un gest tan habitual i senzill com és consultar el calendari i que podem gaudir durant tot l’any.
I no vull acabar sense posar èmfasi en una de les tres característiques del calendari 2011: la tradició, perquè tant les passades festes de Nadal, Cap d’any i Reis com la recentment celebrada festa de Sant Antoni n’han estat ben plenes. En el cas de la més recent, Sant Antoni, aquesta està en camí de recuperar el costum de ballar i de cantar jotes davant de l’església durant la diada. Ha estat -dic- la segona edició de les jotes per Sant Antoni i ha tornat aplegar molt públic. Si, com sembla, es consolida aquest acte, haurem guanyat una gran batalla: la de lluitar contra l’oblit tot preservant la tradició.
Costum, cultura, folklore, llengua… són els trets identitaris d’un poble, d’una ciutat, d’un país. Cal treballar per protegir-los, per recuperar-los, difondre’ls, estimar-los i, evidentment, defensar-los davant dels possibles atacs o intents d’uniformització d’altres governs. És en aquesta línia que l’Ajuntament treballa i així ho fa saber, tal com va fer el 28 de desembre passat en plenari: defensar la política lingüística del nostre país com a eina d’integració i de cohesió social.
El vostre alcalde
