Explicava, en l’article anterior, com la pèrdua d’autonomia municipal ens portava a èpoques que pensàvem haver superat i que, en l’anàlisi del “desè mandat municipal” després de 40 anys d’ajuntaments democràtics, veiem com, ja no tan sols no avancem, sinó que estem retornant al passat de forma accelerada.
I no només la involució democràtica es manifesta en el món del municipalisme, no. Podem veure com aquesta involució es generalitza arreu de l’estat espanyol i es concreta a Catalunya en particular. L’estat bloqueja, a través del seu aparell judicial, tots els avenços socials que aprova el Parlament de Catalunya. Es a dir, no només prohibeix aquelles lleis o decrets vinculats al procés i el dret a decidir, sinó que ho fa amb totes aquelles lleis que poden afectar els poders fàctics del 78 (Casa Real, Puente aéreo, Palco del Bernabeu, la banca, elèctriques…). Més de 40 lleis suspeses, entre les quals la Llei sobre els dipòsits en les entitats de crèdit; del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum; de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social; de l’impost sobre actius no productius de les persones jurídiques; o un dels casos més greus com va ser la Llei social suspesa pel Constitucional “de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, fruit d’una ILP impulsada per entitats socials, aprovada el 29 de juliol de 2015 per unanimitat en una jornada que tothom va considerar històrica. Una llei de la qual en va ser ponent l’actual President del Parlament de Catalunya i que en el seu moment ja va denunciar la “frustració” que va representar la seva suspensió per l’afectació directa a moltes famílies a les quals des del Parlament es volia protegir.
Però també hi ha altres lleis –importantíssimes- aprovades pel Parlament que han estat total o parcialment tombades pel Constitucional: la Llei de mesures fiscals, administratives i financeres del sector públic, que incloïa la prohibició del fràcking; la Llei del canvi climàtic; l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear; la Llei d’horaris comercials; la Llei de simplificació dels governs locals; la Llei de l’occità, aranès a l’Aran; o la Llei d’igualtat entre homes i dones, que incloïa entre altres qüestions l’assetjament sexual, la presència d’homes i dones en la negociació col·lectiva o la perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals.
Lleis, la majoria de les quals es van inspirar en lleis vigents en altres països del centre i nord d’Europa, però tombades aquí pel TC com una mostra més que l’Estat vol evitar el canvi i la modernització de la nostra societat per, així, mantenir els seus privilegis, impossibilitant la sobirania del poble i la seva evolució.
Per això volem la República, per a què totes aquestes lleis siguin possibles i plantejar-ne de futures amb la finalitat de potenciar la justícia social i possibilitar la igualtat, la protecció i l’autonomia de la ciutadania. En el marc autonòmic no podem aplicar-les, no ens deixen aplicar-les. Per tant, cal fer efectiva la República, la República Catalana que fa un any vam decidir votar via el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.
Article publicat a l’Ebredigital.cat – Secció El desè mandat – 03/10/2018
