Un somni a prop de fer-se realitat

Quan l’1 d’octubre, a les 5.30 de la matinada, vaig arribar al Casal de la Ravaleta i després al Pavelló municipal i ho vaig veure tot ple de gent, la majoria dels quals havien passat  la nit allí mateix, vaig pensar que el somni d’aconseguir una Catalunya lliure, més justa socialment, sense corrupció i pròspera, estava més a prop.

Perquè quan un poble, una ciutat o tot un país es mobilitza per decidir conjuntament el seu futur, tal i com ho estàvem fent la gent de Roquetes i d’arreu del territori en aquelles hores de la matinada per tal de garantir l’obertura dels col·legis electorals i exercir el nostre dret a vot, res és impossible. Com havia estat impossible que l’Estat, amb tots els aparells judicials, econòmics, mediàtics i policials, impedís que les urnes, sobres i paperetes, apareguessin en el moment precís en que s’obrien els col·legis electorals. La gent de Roquetes, compromesa i organitzada com en tots els pobles i ciutats de Catalunya, havíem tornat a guanyar i a superar un estat caduc, anacrònic i corrupte el qual només va saber exercir un autoritarisme brutal fent ús del seu monopoli de la violència.

Una violència que es va fer present a la una del migdia quan tota una columna de vehicles de la guàrdia civil,  van ocupar el passeig frontal del Pavelló Municipal. Davant el fort desplegament paramilitar i repressiu, la resposta activa, pacífica i valenta de la gent de Roquetes per impedir el segrest de les urnes, en les quals ja s’havien dipositat molts vots al llarg de la jornada, va ser exemplar.

El referèndum de l’1 d’octubre, una jornada festiva, alegre i pacífica, però fruit d’una lluita complexa i persistent en el temps, va permetre que el poble exercís el dret democràtic de votar. Aquesta gran mobilització social només es va veure alterada per les forces repressives d’un estat que vulnera contínuament drets fonamentals i que, incomplint les seves pròpies lleis, tenia la voluntat d’impedir per la força l’exercici d’un dret tant bàsic com és el de votar. Però no ho van aconseguir, la violència indiscriminada dels cossos policials enviats pel govern espanyol i legitimada pels seus còmplices polítics contra la gent de Roquetes i d’altres municipis de Catalunya, que amb els braços alçats i cridant “volem votar”, “som gent de pau” i “llibertat” per tal de protegir les urnes, no van poder impedir que es votés, no van poder impedir la celebració del tan esperat referèndum d’autodeterminació. Com tampoc van poder impedir que la ciutadania de forma pacífica i enèrgica, amb els braços alçats i unida, els féssim fora de la nostra ciutat.

Per això, vull agrair profundament l’actitud i el comportament de les persones presents en els col·legis electorals –al carrer o a les meses- durant tot el dia. La seva valentia, compromís i fortalesa, en la defensa del dret a vot i fent costat a la gent que també el volia exercir, i resistint pacíficament sense caure en les provocacions de les forces policials espanyoles ni en el desànim a pesar de l’estat de setge i temor que l’Estat espanyol havia creat, són el reflex d’una societat madura, plenament democràtica i sobirana.

Gràcies, ara sí, perquè entre totes i tots estem aconseguint fer realitat un somni: que Catalunya sigui un estat independent en forma de república.

Paco Gas

Alcalde de Roquetes