El passat 11 d’agost va morir Javier Alegret. Regidor de l’ajuntament de Roquetes durant 24 anys, membre de l’equip de govern entre els anys 2007-2011, i Vicepresident del Consell Comarcal del Baix Ebre en la legislatura 2003-2007. A més a més havia estat president de diferents entitats a Roquetes així com l’impulsor d’Ebrencs independents (EBIN). Aquest podria ser un breu resum d’una persona vinculada a l’associacionisme roquetenc i a la seva política municipal en els darrers 30 anys, i que desitjava lo millor per a la seva ciutat de Roquetes.
He tingut el plaer d’haver-lo conegut, d’haver viatjat junts i guardar molts bons records, d’haver discrepat i, també, d’haver compartit la responsabilitat de formar part del mateix govern municipal per dur a terme projectes que, des de les diferències polítiques que ell i jo representàvem, havíem somiat per a la nostra ciutat.
Amb diferències en ocasions, amb moltes coincidències en altres, però sempre desitjant lo millor per a Roquetes. Aquesta podria ser la definició de la relació que al llarg de 20 anys de convivència, al si del consistori roquetenc, he tingut amb Javier Alegret. Una persona inquieta i batalladora, a contracorrent moltes vegades, incansable, tossut i difícil de convèncer, però un company de govern lleial. Un polític honest i honrat, que vivia amb passió la política municipal.
Vam compartir govern en una legislatura de canvis. Canvis en el govern municipal trencant la correlació de forces dels últims 24 anys, i canvis en la capacitat de finançament dels ajuntaments amb l’inici, a meitat de legislatura, d’una dura crisi econòmica que avui encara no té aturador. Però, malgrat aquestes dificultats, amb esforç, treball, i molta il·lusió per part de les set persones que formàvem l’equip de govern, vam dur a terme les majors inversions que s’havien fet mai a Roquetes en una sola legislatura.
Fa un mes vaig parlar amb Javier per última vegada. Ho recordo com si fos ahir, no m’esperava que tot anés tan ràpid, que ja no li tornaria a parlar. Quan passava per l’ajuntament sempre venia a veure’m, “com va tot ?” preguntava, i ens posàvem a xerrar. Aquesta vegada ho vam fer sobre la caça, un altra de les seves passions, de com pensava encarar la temporada i la convocatòria de l’assemblea dels caçadors locals de jabalí. També vam parlar sobre l’aprovació per part del govern espanyol del Pla de Conca de l’Ebre i dels perjudicis que ens ocasionarà a les nostres terres si no es tenia en compte el cabal ambiental necessari per al tram català del riu.
Javier Alegret era un aferrissat defensor de l’Ebre, antitransvasista i seguidor de la PDE. “haurem de tornar a sortir al carrer per defensar el riu” em va dir, jo li vaig contestar “si però cuidat, primer és la salut”. Va saludar, i fer broma, amb algunes de les treballadores de l’ajuntament que hi havien presents i se’n va anar, “ja tornaré a passar” van ser les últimes paraules que em va dir.
Ara, i entre altres records, quan tornem a mobilitzar-nos en defensa de l’Ebre me’n recordaré d’ell, se que des del lloc on estigui seguirà donant-nos tot el seu suport.
Paco Gas
Alcalde de Roquetes.
