TV3 i Roquetes

       “L’alegria a casa dels pobres dura poc”. Una frase feta que molt bé es pot aplicar a les Terres de l’Ebre amb referència al desplegament dels diferents  serveis territorials que s’han anat  implementant en el temps més enllà dels límits estrictament provincials. Així pensem a l’Ebre sobre aquells fets que, en qualsevol altra part del nostre país (Catalunya, per si algú dubta on viu) ningú s’atreviria a qüestionar i en canvi aquí, com que no som província, els qui governen no tenen cap impediment per retirar aquells serveis que en qualsevol de les capitals de les 4 províncies no s’atrevirien a tocar.

       Em refereixo, en aquest cas al tancament de  la delegació de TV3 a les Terres de l’Ebre, i més en concret a Roquetes, raó de més per rebel•lar-me contra un altra injustícia, a les nostres terres i als professionals que durant molts anys han desenvolupat el seu treball de forma honesta, amb gran professionalitat, amb identitat ebrenca i, més d’un cop, de manera  altruista. Però també un cop molt dur per a l’economia d’uns professionals que van invertir els seus diners per un projecte de TV nacional des del seu àmbit local, mitjançant la productora Satèl•litis SLU dirigida per Robert Guinart, i que ara han estat traïts amb la revocació per part del govern de la Corporació d’una concessió guanyada en concurs públic.

       La pèrdua d’aquesta delegació, tres anys després de la inauguració a Roquetes ens retorna al passat, a l’estructura centralista, i és igual que aquesta sigui nacional, provincial o territorial. Allunya els professionals de la noticia trencant el model de proximitat de manera que repercutirà en la qualitat i l’oferta dels serveis informatius que, fins ara, oferia TV3 amb cobertura de tot el territori i  informació de proximitat. Si permetem el desmantellament de la TVC ara, potser no serem a temps de recuperar-la. Perdrem llocs de treball, però també es perdrà amb llengua, cultura, identitat, indústria audiovisual i cultural i la possibilitat d’avançar cap al nostre coneixement i alliberament com a país.

       Sempre he cregut en el model descentralitzat i de servei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i sóc conscient que els mitjans de comunicació públics són indispensables per mantenir un imaginari col•lectiu de país, la seva cohesió social, la divulgació i defensa de la llengua catalana,  així com per a la creació d’un Estat propi. Un sistema comunicatiu català únic en el món per la seva riquesa, diversitat i pluralitat i que hem de defensar amb totes les nostres forces.

       És una mesura que, si no l’aturem, incrementarà el desmantellament  de la televisió pública de Catalunya,  una de les estructures fonamentals i que més necessitem, amb tota la seva riquesa i diversitat territorial, per  aconseguir que Catalunya esdevingui  un nou estat d’Europa. Però és que per a les Terres de l’Ebre, una vegada més, aquesta mesura suposaria (vull pensar que ho podrem aturar) menys poder polític respecte el centralisme provincial,  i la pèrdua de projecció i referència de la identitat ebrenca al mitjà de difusió més important que hi ha a Catalunya.  TV3 “la nostra”, ja no ho serà tant si es tanca la delegació a les Terres de l’Ebre que avui, encara, hi ha a Roquetes.

El vostre alcalde